Joan Brossa

(Barcelona, 1919 - ídem, 1998). 

 

Un espia ronda pels carrers de Washington

Un home duu abric i botines grises.
Travessa una dona, molt bonica, endolada.
Un noi, amb ulleres de miop, explica amb profusió de detalls
com és el qui l’ha substituït en el càrrec.
Un home, amb una cicatriu a la mà, surt a corre-cuita d’un edifici
amb una cartera sota el braç.
Un transeünt es plany que és indigne com atropellen la gent pel
carrer.
Passa un noi amb un vell encorbat.
Un militar, malcarós, puja en un cotxe, que arrenca.
Una dona entra en una botiga d’òptica.
Un home es fica en una cabina telefònica.
Passen grups de joves.
Un home, que duu bigotis, es treu les ulleres.

Amor,
en aquest poema
no existeix el temps:
tot el curs de l’Univers
s’hi dona a la vegada.

Amor meu:
Aquí, en contorn del mapa té la forma
d’una cara. Tres províncies són
de color blau i tres de color blanc.
Et voldria parlar del marisc que tinc
incrustat a la barba. A la platja
no hi ha prou casetes. M’ha agradat
molt la noticia que vindràs.
L’habitació ja no em sembla tan gran.
Has de venir aviat per omplir-la una
mica més. Penso molt
en tu. T’esperaré
al moll.

A l’angle superior
de la dreta del sobre,
una mitja lluna dreta.

El cocodril obre
la boca per engolir el poeta.
Però el poeta agafa l’arpa
i la posa dreta a la gola del monstre:
el cocodril no pot tancar la boca
i es queda transformat en una
arpa viva.

Pont

Aquest és el camí

que serveix per a passar
del poema anterior al següent.